diumenge, 11 de març del 2012

TANCAMENT DEL CURS

EL PLACER DE LA ENSEÑANZA
"Aprender es un placer, pero el placer de aprender nunca se compara con el placer de enseñar"

                  R.D. Hitchcock




En honor a la teacher que sóc i que som molts de nosaltres...

"Teaching is the profession that teaches all the other professions"


I finalment, per els temps que corren avui en dia...
"El principio de la educación es predicar con el ejemplo"
                                 Turgot

No perdeu mai la il·lusió que porta ser mestre ;)

Emma.

AVALUACIÓ DEL CURS

Quan al curs passat em van parlar d'aquest curs no en sabia res, ni per què l'hàviem de fer, ni quin era l’objectiu, i sincerament, no en veia la necessitat de fer-lo. Sabia que si en el present curs escolar em donaven una plaça vacant per tot el l’any, l’hauria de fer i se’m feia una muntanya.

Tenia el pressentiment que em tocaria una plaça vacant i tampoc no sabia ben bé en el què consistia; tenia l’esperança que a l’agost del 2011 em diguessin que treballaria per tot l’any sencer. Però a l’arribar el dia i no obtenir plaça em vaig desmoralitzar. Al cap d’una setmana ho vaig solucionar, però ja tenia una escola a més d’una hora de casa, per sort a mitja jornada, i li havien donat la meva plaça incial a una escola del costat de casa a una altra persona per un error informàtic.

Diguem-ne que no va ser un bon inici de curs. I ja quan vaig saber que havia de fer el curs d’interins i no ens deien quan l’hauríem de fer, ni quan duraria, i jo estava pendent d’apuntar-me a una acadèmia per preparar-me les oposicions i no sabíem res de res; m’anava desanimant mica en mica.

Va arribar el dia que em van dir quan i a on havia de començar el curs d’interins i per la meva sorpresa em va tocar a Granollers!! Una vegada més i hi ha un però, movent fils, fent trucades, insistint, explicant la meva situació, etc. vaig aconseguir que em canviessin el lloc on fer el curs i em va tocar a Martorell. A part d’això em vaig enterar que una amiga meva de la universitat també havia de fer el curs i a Martorell i això també em va animar juntament amb una companya d’escola que també trobaria al curs.

Tornada la calma vaig pensar, va Emma, això ara ja està fet; i va arribar el dia de començar el curs. Molta gent me n’havia parlat molt malament, i d’altra, força bé. Hi havia opinions de tot tipus, i jo vista la meva experiència durant aquests mesos que ha durat, només puc dir que ha estat molt positiva.

He après pinzellades de tot que m’han ensenyat moltes coses que he pogut aplicar en el meu dia a dia a l’escola. Els seminaris i els tallers m’han ajudat una mica a confeccionar una unitat didàctica, la qual va agradar a l’inspector. Era la meva pitjor por, la unitat didàctica. Quan vaig acabar la carrera amb proutes feines sabia programar i menys per competències. Amb ajuda del curs, de la meva tutora de l’escola i dels meus coneixements (que m’he hagut d’espavilar) vaig poder realitzar sense problemes una programació i ara ja no tinc aquella por i aquella incertesa que tant m’engoixava.

Personalment, he trobat el curs força interessant. M’ha aportat eines i mitjans per realitzar activitats amb tota la diversitat que arribem a tenir a dins d’una aula. He vist que si tens mitjans no es tan complicat pensar i idear tasques amb els alumnes i no m’agovio tant.

No sóc tutora, però ho he estat per poc temps. Tot i així, el taller de tutoria va servir per explicar-nos la realitat de la feinada que suposa estar al càrrec d’uns alumnes i tot el que comporta. També se’ns va proporcionar eines per desenvolupar a l’aula com a tutors i sobretot les funcions que hem d’exercir quan, en el meu cas, sigui tutora.

Per altra banda, el taller de resolució de conflictes i el de les emocions han estat els que més m’han agradat i en els que m’agradaria, algun dia, profunditzar. Tenim unes aules en les quals diàriament hem de lluitar contra conflictes més petits que a vegades es converteixen en més grans. I com a mestres hem de saber lidiar amb un tema tan important com aquest. En el curs d’interins se’ns ha brindat l’oportunitat de veure una pinzellada dels conflictes i les emocions que comporten en el dia a dia de qualsevol alumne i mestre i si mai tinc l’oportunitat, m’agradaria fer un curs per entrar més en el tema, aprendre’n més i tenir un rang d’activitats i mitjans que m’ajudin a saber portar i encaminar els conflictes i resoldre’ls.

Pel que fa al grup de companyes i company, no en tinc cap queixa, tot el contrari, ha estat un grup força unit i aplicat i que ens ha aportat moltes experiències i situacions a les aules i fora d’elles. Són tots molt treballadors i han fet que hi hagi hagut un clima positiu de treball. Jo, personalment, m’hi he sentit molt a gust.

Només una petita reflexió de cara a propers cursos, dic reflexió perquè ja sé que el temps és molt just però el tema confeccionament d’unitats didàctiques, no l’hem tocat molt i trobo que és un punt força important de cara a programar-nos la feina i també de cara a l’inspector.

En la propera entrada podreu veure la meva despedida...

dimarts, 6 de març del 2012

LES EMOCIONS EN LA GESTIÓ DE CONFLICTES

DESCRIPCIÓ DEL CAS
Aquest és un cas que es dóna molt sovint a l'hora del pati. Quan surto i observo els i les alumnes durant la seva estona d'esbarjo ho he pogut contemplar diverses vegades.
El pati és petit, el comparteixen CM i CS i està dividit en 3 parts. Normalment a la part de baix de tot, on hi ha dues porteries es juga, depenent del dia de la setmana, a futbol, mataconills, etc. A la part del mig s’hi acostumen a posar els que volen jugar amb la corda, bàdminton, llegir, etc. I a la part de dalt de tot estem els/les mestres vigilant i esmorzant.
Concretament he pogut observar que hi ha hagut ocasions que volien jugar amb la corda però no es posaven d’acord si saltar la corda, jugar al rellotge, etc. La situació s’acostuma a donar en dos grupets petits (5-6 alumnes per grup). I el que acostuma a passar és que s’enfaden perquè no arriben a un acord i sempre “guanyen” els mateixos i l’altre grupet de 5-6 alumnes marxen a jugar a una altra cosa.
Fins ara sempre hem intervingut i els hem fet reflexionar, però a vegades amb això no n’hi ha prou i s’ha parlat de buscar alguna estratègia/activitat/situacions en les que poguem resoldre aquest conflicte d’una vegada per totes.

ESTRATÈGIES A NIVELL INDIVIDUAL PER A RESOLDRE EL CAS (autoanàlisi)
Primer de tot es tracta de buscar una hora en la que poguem reunir-nos amb els alumnes i treballar el cas.
Es tracta de treballar l’empatia mitjançant una activitat en la que els alumnes assumeixen diferents rols perquè sentin el que senten els demès treballant el conflicte fent dinàmica de grup.

ESTRATÈGIES APORTADES PELS COMPANYS DEL CURS O DEL CENTRE, EXPERIÈNCIES D’ALTRES O FONTS TEÒRIQUES (contrast)
A la pàgina web d’xtec he trobat diferents activitats per treballar aquest conflicte.
M’he centrat en una d’elles i l’he adaptat al conflicte que tenim a l’escola.
Amb el mateix cas real, es faran dos grups. Es farà la pregunta, que donat el conflicte què farien i sel’s hi oferirà dues respostes. Cadascú contestarà la pregunta, triarà entre dues respostes i, per tant, cada grup tractarà el conflicte d’una manera diferent.
La resposta A és la següent: Recuperar la calma abans d’enfrontar-t’hi i anar a parlar amb ells/es.
La resposta B és la següent: Esteu molt enfadats i aneu a parlar amb ells ja!
El grup A treballarà mitjançant una pluja d’idees la necessitat de recuperar la calma com a un pas en el procés de resolució de conflictes. També averiguaran diferents maneres de recuperar la calma.
En la pluja d’idees, primer cadascú pensa individualment en allò que ens ajuda a calmar-nos quan estem enfadats i després es fa la posada en comú. Seguidament han d’escollir entre alguna de les coses que hagi sortit a la puja d’idees i que sigui viable fer un crit que duri més de 30 segons, córrer durant dos minuts, respirar a fons durant un minut, etc. Després d’això hauran de fer allò que han escollit que els farà recuperar la calma.
Per últim farem una sèrie de preguntes per saber com s’han sentit després de l’exercici, com se senten quan estan enfadats, si pensen que els pot servir fer alguna d’aquestes coses per calmar l’enrabiada i en treurem unes conclusions.
Han de ser capaços de un cop s’han calmat i ja es pot dialogar, no deixar el tema de banda i solucionar-ho perquè sinó reapareixerà més endavant.
El grup B treballarà el valor de la importància d’una comunicació amb condicions i la necessitat de calmar-se abans de dialogar i de saber escoltar i comunicar-se adequadament. Ho faran a través d’una activitat amb cartells per a indicar accions a fer al públic.
Es demana a un voluntari/a perquè expliqui a la resta del grup, asseguts davant seu, alguna cosa que li preocupi personalment. L’objectiu de la persona és explicar-ho perquè l’escoltin. L’objectiu del públic és escoltar seguint les indicacions que el cap els donarà a través de cartells que passaran per darrera de la persona que parla sense que aquesta se n’adoni.
Els cartells poden contenir les següents indicacions: No us creieu res del que diu; Penseu en què fareu el diumenge; No us convenç el que diu, no n’hi ha per tant...; Repasseu mentalment la vostra melodia preferida; Averigueu l’hora que és; Escriviu una nota per algun company i passeu-li discretament; etc.
Un observador anotarà les reaccions de qui parla davant les actituds del públic.
Ja per acabar, es farà una posada en comú i es preguntarà a l’alumnat com s’ha sentit la persona que parlava (al principi, al final i què ho ha originat), com s’ha sentit el públic, com escoltem quan estem enfadats, com parlem, com afecta això a l’altra persona, quina importància té escoltar d’una manera o d’una altra i al parlar.
En acabar els dos grups es reuneixen en plenari per explicar-se l’activitat i les conclusions a les que han arribat un i altre i debatre sobre propostes d’acció al respecte.

PROPOSTA DEFINITIVA D’ESTRATÈGIES QUE HEU FET SERVIR (O FARIEU SERVIR) FINALMENT PER A RESOLDRE AQUEST CAS (redescripció)
Un cop arribats al punt de la posada en comú dels dos grups ja és l’hora de debatre propostes d’acció al conflicte que volem resoldre.
Aquestes dues activitats que han fet els ha d’haver fet adonar de com es poden arribar a sentir si es posen al lloc de l’altre. Recordem que el conflicte estava en que dos grupets a l’hora del pati discutien perquè no arribaven a un acord sobre quin joc jugar amb la corda i sempre hi havia el mateix grup que cedia i marxava a jugar a un altre lloc.
Es tractaria d’arribar a un acord entre tots, ja que sempre hi ha el i la que s’afegeix a jugar amb la corda. Depenent de les propostes que sorgissin reconduiríem la situació fins a decidir que poden combinar els 5 dies que té la setmana i conseqüentment els 5 patis que han de compartir i fer una llista dels diferents jocs que es poden fer amb la corda i estipular un dia, un joc diferent perquè tothom pugui jugar, ningú s’enfadi i es pugui jugar a tot tipus de jocs amb la corda.

dissabte, 18 de febrer del 2012

TREBALL COOPERATIU


Avui en dia el principal objectiu que tenim entre mans és que els nostres alumnes aprenguin de la millor manera, siguin capaços de fer, dir, realitzar tot allò que es proposin d’una manera humanitzada i des del respecte. Cada vegada més veiem com s’allunyen de totes aquelles activitats que impliquen relacionar-se amb els demès i cooperar i ajudar-se entre ells. Això ha fet que s’hagin de buscar maneres, estratègies, projectes en els quals puguem fer que s’impliquin en tots els sentits.

S’ha pogut comprovar al llarg dels anys que quan es treballa en grup els alumnes són més reflexius, aporten eines i metodologies diferents que fan que s’entenguin entre ells i en treguin el major rendiment i suc.

Un dels projectes per poder treballar la cooperació entre iguals és el projecte “Llegim en parelles”.
Aquest projecte tal com hem vist en el vídeo ha obtingut uns bons resultats amb els nens i nenes que s’hi ha treballat. Ens ha demostrat que fer un treball en equip fa que ambdues parts s’hi impliquin al 100% i aprenguin a l’hora que ensenyen i viceversa.
A l’escola on treballo s’està duent a terme aquest projecte i ens n’han fet una petita formació. Tot just ha començat ara i no en puc explicar l’experiència però sí que el curs anterior es va dur a terme a una altra escola de la ZER i els resultats van ser positius.
Personalment no en puc parlar en primera persona, però després d’haver vist el vídeo i saber que a una altra escola de la mateixa ZER on treballo va anar bé, significa que pot ser el començament d’una experiència molt profitosa.

Partint de l’experiència d’aquestes dues escoles, els avantatges són molt clars, però també existeixen uns petits inconvenients.
-         Es fomenta el treball cooperatiu i el que això comporta. Treballar amb una altra persona amb unes capacitats una mica per sobre o per sota o iguals de les que es posseeixen i acceptar que de la diferència en surt un aprenentatge molt positiu. Es manté una actitud crítica i reflexiva per ambdues parts i això fa que hi hagi una comunicació bàsica important. - Avantatge

-          Implica responsabilitat i en els dos casos es veu clarament que hi ha implicació per les dues parts. Si es fa bé, obtenim també un sentit de la responsabilitat que potser amb un treball individual ens hagués costat més de temps obtenir-lo. - Avantatge
-          La implicació de les famílies té dues vessants. És molt important i profitós perquè els pares prenen una responsabilitat davant els seus fills i fa que hi hagi un feedback especial i enriquidor, i també que els nens i nenes es sentin segurs i importants davant d’ells. Però també hi ha la part negativa; aquelles famílies que es neguen a realitzar l’activitat per alguna raó i llavors fa que es trenqui el procés. Aquest pas no només és important pels alumnes sinó també per les famílies perquè tant aprenen els nens i nenes com els pares, i per acabar de tancar el vincle i els nens millorin la comprensió lectora, és un fonament important. – Avantatge i inconvenient
-          El fet que es pugui atendre la diversitat de manera individualitzada és un avantatge molt important perquè si el procés es manté i finalitza tal com està previst, aquests alumnes que posseeixen unes dificultats a l’hora de llegir i comprendre, milloraran la seva comprensió lectora i seran capaços d’arribar a llegir sols i sense ajuda; alhora que se sentiran més segurs i veuran que ells també poden aportar moltes coses positives a la resta de companys.

En la societat en la que vivim és molt important seguir treballant l’aprenentatge cooperatiu perquè cada vegada hi ha més eines, més aparells que fan que els nens i nenes d’avui en dia es tanquin més, es relacionin menys, surtin poc de casa, juguin sols i no amb companyia i no tinguin ganes de compartir ni experiències ni objectes amb els demès.

Treballar juntament amb altres persones sempre ens ensenyarà més que treballar individualment perquè les aportacions, reflexions i opinions dels demès enriquiran el que ja sabem o ens ensenyaran coses noves.

És un tipus d’ensenyament – aprenentatge que s’ha de seguir treballant des de totes les vessants i assignatures possibles.

dissabte, 11 de febrer del 2012

TALLER: DIVERSITAT - El cazo de Lorenzo

El conte de "El cazo de Lorenzo" és molt interessant i enriquidor. Ens fa veure des d'un altre punt de vista que a vegades davant de casos de nens amb alguna discapacitat o dificultat no actuem en propietat. Conté una metàfora molt bonica i que ens fa adonar de com es pot arribar a sentir un nen quan es considera "diferent als demès" perquè ningú li ha donat l'oportunitat de fer-se veure tal com és i les qualitats que posseeix. És un conte però mirant la realitat, aquest cas es dóna en el dia a dia que vivim a les escoles.
Aquest conte ens fa adonar que el fet de tenir una discapacitat o dificultat no vol dir que aquell nen o nena no pugui fer el mateix que la resta, només que necessitarà unes adaptacions o una ajuda perquè pugui fer allò d'una manera més suportable i així se senti un més, que en definitiva, és el que és, un més del grup classe i de la societat. Tothom té unes qualitats que l'identifiquen com a persona, només hem de fer possible que les expressin i així ho vegi la resta de la gent.
Jo no sóc tutora aquest curs, imparteixo l'anglès des de 1r de primària fins a 6è, però trobo imprescindible saber detectar quins nens i nenes posseeixen alguna discapacitat o dificultat per tal de poder integrar-los al grup classe i poder-ne treure el millor d'ells i elles. La comunicació amb el/la tutor/a és fonamental i crec que algun dia em tocarà ser tutora d'un grup classe que serà heterogeni i amb molta diversitat que ens arribarà a enriquir a tots i a totes d'alguna manera.
Si jo fos tutora, m'agradaria molt treballar aquest conte amb els meus alumnes. Com?
Primer de tot i abans de visualitzar el conte els hi diria el títol del conte i els hi ensenyaria la portada. Deixaria que ells mateixos fessin les seves deduccions de sobre què aniria el conte i aniria reconduint la situació fins que arribessin al tema en concret. Un cop arribats a aquí visualitzaríem i llegiríem el conte.
Com he dit abans aquest conté té una metàfora que els pot costar una mica de comprendre al principi, però mitjançant preguntes de comprensió després de visualitzar el conte i tornant-lo a reproduir i parant als punts claus, crec fermament que els alumnes acabarien entenent el sentit del conte.
A partir d’aquí, depenent de les preguntes i dubtes sorgits, crearia una situació en la que algun alumne es trobés amb alguna dificultat per realitzar alguna cosa. Per exemple, una cosa tan senzilla com intentar llegir una frase amb les meves ulleres per tal que veiés les lletres borroses. S’adonaria que si ell o ella no hi veiés bé i ningú li comprés unes ulleres amb la seva graduació, no podria llegir, per tant, no podria valdre’s per si sol o sola.
És un exemple molt simple però per començar i comprendre el sentit de la metàfora del conte estaria prou bé. Les preguntes que vindrien després, que a l’hora servirien per reconduir la situació i veure exactament el sentit de la cassoleta del Lorenzo quin és, ens donaria peu a realitzar una altra activitat.
És una activitat que he recordat de quan jo estava a primària i fèiem l’hora setmanal de tutoria. He relacionat aquesta activitat amb el conte perquè crec que es poden complementar.
L’activitat és la següent: cada nen i nena tindria dos trossets de paper, en un escriurien alguna dificultat o cosa negativa que tenen i en l’altre una qualitat positiva. Després cada un llegiria en veu alta els dos paperets i al final de tot en trauríem unes conclusions. Segurament, la majoria d’ells no s’haurien adonat fins en aquell moment d’aquella qualitat positiva o negativa d’alguns dels seus companys i això faria que, per una banda, fomentéssim entre tots les qualitats positives de cadascú i per altra banda, faríem que aquella qualitat negativa que es creuen que posseeixen, la poguéssim transformar en positiva amb les ajudes necessàries no només de la mestra sinó de tots els companys i companyes.
Tots i totes som persones amb unes determinacions diferents però alhora iguals. Jo puc dibuixar molt bé però pintar fatal i el meu company pot pintar molt bé i dibuixar malament. Puc aprofitar per complementar aquestes dues qualitats i fer que en ves de veure que jo pinto malament i ell dibuixa malament, poguem fer un treball conjunt i agafats de la mà per tal que allò surti bé i la gent ho vegi com a tal.
És veritat que hi ha vegades que amb els nens que tenen dificultats o alguna discapacitat se’ls deixa de banda perquè es creu que ells o elles això o allò no ho poden fer. Si nosaltres no els hi donem les eines pertinents ni creiem en ells està clar que no ho podran fer. Només necessiten agafar-se de la teva mà i que els hi donis una empenteta.


dilluns, 23 de gener del 2012

TALLER: TUTORIA

Tenim un problema molt gran en l'actualitat i l'article del Manuel Segura ho reflecteix. La societat ha canviat moltíssim en pocs anys, pose'm-hi uns 40 anys a molt estirar. Avui en dia quan les persones pensen en tenir fills no ho pensen, és a dir, no veuen la responsabilitat tant gran que comporta tenir un fill o dos o tres. Es fan les coses sense pensar i aquí és on comencen els actuals problemes que tenen els nens i/o els adolescents. Jo tinc 25 anys i crec que dins el que cap sé pensar i sé tenir un ideari propi i sé el per què de les coses. Crec que l'educació que he rebut per part dels meus pares, l'escola i la societat doncs ha estat prou satisfactòria. El problema entra quan un seguit de persones creuen que és el moment de tenir un fill/a i el tenen. No tenen intenció d'educar a aquest fill/a i aquí comença el peix que es mossega la cua, el no parar. Creuen que els fonaments d'una educació a seques, no una bona educació (aquest últim concepte requereix pensar massa i en els demès), es troben a l'escola i a la societat. Creuen firmement que ells no tenen cap més responsabilitat en vers als seus fills que comprar roba, menjar, joguines, materials escolars i d'entreteniment, consoles i apuntar-los a moltes activitats extra-escolars. I es senten segurs de si mateixos, aquella seguretat de la que parla Manuel Segura quan diu una falsa seguretat en si mateixos i poca autocrítica.
Amb això vull dir que cal seure i replantejar-nos aquesta educació per valors, però començant pel pilar de tot plegat, els futurs pares perquè sinó després hi ha conseqüències, i molt dolentes. En Manuel Segura parla dels nens i dels adolescents sobretot però jo crec que això es pot sobrepassar als adults, una reeducació. Com molt bé diu ell, no podem imposar un canvi de pensament, és massa primitiu, és la fase 1 i no s'aconsegueix l'objectiu primordial, pensar i pensar en els demès tenint en compte unes conseqüències nefastes si no ho fem així.

Ell planteja un programa que ha dut a terme i trobo molt interessant, crec que a tot docent, pare, mare, etc. s'hauria d'educar per saber transmetre aquests valors que ens fan persones. Convé un canvi molt important i generalitzat en la actual societat perquè sinó arribarà un punt que estarem "educant" maquinetes que només responen ordres i conseqüències, si no ho estem fent ja...

Trobo que és un article molt interessant, i m'he quedat amb les ganes que les respostes curtes de l'entrevista fossin més extenses per treure'n més de suc. Notòriament el títol de l'article reflecteix el que és i el que passa. Tots n'hem d'aprendre més perquè cada vegada és més difícil ensenyar i educar ja sigui els nostres alumnes o els nostres fills.

dijous, 12 de gener del 2012

LA PREVENCIÓ DES DE L'ESCOLA


En aquest enllaç trobareu la unitat didàctica de Qui se la juga? Finalment i després de mil probatures he pogut penjar bé la taula de la ud amb pdf. Disculpeu les molèsties.

https://docs.google.com/open?id=0B8xEQIXAFIoTYTY5MDUxNmItYmU4OS00YjU5LThkNzAtZTg1MjM3ZjAzMTM1

En aquest altre enllaç es troba la PLANIFICACIÓ I APLICACIÓ de la unitat didàctica.

https://docs.google.com/document/d/1jjjfbHTHgJ30HEiSGbm6ZuGSpqHXh7Am5pKKBmIflM4/edit

En aquests últims enllaços trobareu les fotos (evidències) de l'aplicació de la unitat didàctica.

https://docs.google.com/open?id=0B8xEQIXAFIoTMTczZWY5MTUtNWUzNS00ZGM5LThmYjctNDBmM2JkZjk1NjFl

https://docs.google.com/open?id=0B8xEQIXAFIoTMmU2NTllZjQtZjhiYy00NmQ3LWE2OTEtZmU5ZWI0YTZhNmQy

https://docs.google.com/open?id=0B8xEQIXAFIoTM2NjNGFkZTYtYTZiZS00ZjMyLWE3MWQtZjllODE1ZmI2MDdm

https://docs.google.com/open?id=0B8xEQIXAFIoTNGRlZmRlNjQtOTNiMi00ODczLWE3OTYtNGEyOTU2MzdiMzY3

https://docs.google.com/open?id=0B8xEQIXAFIoTYjZjZjgxNTUtNGUyNS00Y2FiLWIyOWUtY2M4Y2VkY2Y0Zjhm

https://docs.google.com/open?id=0B8xEQIXAFIoTNDZjNGZkYzUtNzViMy00MzcyLTgyZWEtYzYzOTI1YWRlYmYz

https://docs.google.com/open?id=0B8xEQIXAFIoTMGNiMGI2YTktZmVjOS00YTI5LWI1NzctNzYwNDA0NDFiZjBh

https://docs.google.com/open?id=0B8xEQIXAFIoTNmY1MWExNTgtMmQ3MC00ODM4LWE4NzctYzFlZDYyMGJkN2Mz


https://docs.google.com/open?id=0B8xEQIXAFIoTZWY2YjQyM2UtYjcyZS00MjAzLWJkMTktMGZlMGJkNWJjMjA2

https://docs.google.com/open?id=0B8xEQIXAFIoTYmZhZWM0YjMtZDdiZi00YjEwLWE2ZWQtODIzMDQ2MjJkODEy