Quan al curs passat em van parlar d'aquest curs no en
sabia res, ni per què l'hàviem de fer, ni quin era l’objectiu, i sincerament,
no en veia la necessitat de fer-lo. Sabia que si en el present curs escolar em
donaven una plaça vacant per tot el l’any, l’hauria de fer i se’m feia una
muntanya.
Tenia el pressentiment que em tocaria una plaça vacant i
tampoc no sabia ben bé en el què consistia; tenia l’esperança que a l’agost del
2011 em diguessin que treballaria per tot l’any sencer. Però a l’arribar el dia
i no obtenir plaça em vaig desmoralitzar. Al cap d’una setmana ho vaig
solucionar, però ja tenia una escola a més d’una hora de casa, per sort a mitja
jornada, i li havien donat la meva plaça incial a una escola del costat de casa
a una altra persona per un error informàtic.
Diguem-ne que no va ser un bon inici de curs. I ja quan
vaig saber que havia de fer el curs d’interins i no ens deien quan l’hauríem de
fer, ni quan duraria, i jo estava pendent d’apuntar-me a una acadèmia per
preparar-me les oposicions i no sabíem res de res; m’anava desanimant mica en
mica.
Va arribar el dia que em van dir quan i a on havia de
començar el curs d’interins i per la meva sorpresa em va tocar a Granollers!! Una
vegada més i hi ha un però, movent fils, fent trucades, insistint, explicant la
meva situació, etc. vaig aconseguir que em canviessin el lloc on fer el curs i
em va tocar a Martorell. A part d’això em vaig enterar que una amiga meva de la
universitat també havia de fer el curs i a Martorell i això també em va animar
juntament amb una companya d’escola que també trobaria al curs.
Tornada la calma vaig pensar, va Emma, això ara ja està
fet; i va arribar el dia de començar el curs. Molta gent me n’havia parlat molt
malament, i d’altra, força bé. Hi havia opinions de tot tipus, i jo vista la
meva experiència durant aquests mesos que ha durat, només puc dir que ha estat
molt positiva.
He après pinzellades de tot que m’han ensenyat moltes
coses que he pogut aplicar en el meu dia a dia a l’escola. Els seminaris i els
tallers m’han ajudat una mica a confeccionar una unitat didàctica, la qual va
agradar a l’inspector. Era la meva pitjor por, la unitat didàctica. Quan vaig
acabar la carrera amb proutes feines sabia programar i menys per competències. Amb
ajuda del curs, de la meva tutora de l’escola i dels meus coneixements (que m’he
hagut d’espavilar) vaig poder realitzar sense problemes una programació i ara
ja no tinc aquella por i aquella incertesa que tant m’engoixava.
Personalment, he trobat el curs força interessant. M’ha
aportat eines i mitjans per realitzar activitats amb tota la diversitat que
arribem a tenir a dins d’una aula. He vist que si tens mitjans no es tan
complicat pensar i idear tasques amb els alumnes i no m’agovio tant.
No sóc tutora, però ho he estat per poc temps. Tot i
així, el taller de tutoria va servir per explicar-nos la realitat de la feinada
que suposa estar al càrrec d’uns alumnes i tot el que comporta. També se’ns va
proporcionar eines per desenvolupar a l’aula com a tutors i sobretot les
funcions que hem d’exercir quan, en el meu cas, sigui tutora.
Per altra banda, el taller de resolució de conflictes i
el de les emocions han estat els que més m’han agradat i en els que m’agradaria,
algun dia, profunditzar. Tenim unes aules en les quals diàriament hem de
lluitar contra conflictes més petits que a vegades es converteixen en més
grans. I com a mestres hem de saber lidiar amb un tema tan important com
aquest. En el curs d’interins se’ns ha brindat l’oportunitat de veure una
pinzellada dels conflictes i les emocions que comporten en el dia a dia de
qualsevol alumne i mestre i si mai tinc l’oportunitat, m’agradaria fer un curs
per entrar més en el tema, aprendre’n més i tenir un rang d’activitats i mitjans
que m’ajudin a saber portar i encaminar els conflictes i resoldre’ls.
Pel que fa al grup de companyes i company, no en tinc cap
queixa, tot el contrari, ha estat un grup força unit i aplicat i que ens ha
aportat moltes experiències i situacions a les aules i fora d’elles. Són tots
molt treballadors i han fet que hi hagi hagut un clima positiu de treball. Jo,
personalment, m’hi he sentit molt a gust.
Només una petita reflexió de cara a propers cursos, dic
reflexió perquè ja sé que el temps és molt just però el tema confeccionament d’unitats
didàctiques, no l’hem tocat molt i trobo que és un punt força important de cara
a programar-nos la feina i també de cara a l’inspector.
En la propera entrada podreu veure la meva despedida...
