TALLER: DIVERSITAT - El cazo de Lorenzo

El conte de "El cazo de Lorenzo" és molt interessant i enriquidor. Ens fa veure des d'un altre punt de vista que a vegades davant de casos de nens amb alguna discapacitat o dificultat no actuem en propietat. Conté una metàfora molt bonica i que ens fa adonar de com es pot arribar a sentir un nen quan es considera "diferent als demès" perquè ningú li ha donat l'oportunitat de fer-se veure tal com és i les qualitats que posseeix. És un conte però mirant la realitat, aquest cas es dóna en el dia a dia que vivim a les escoles.

Aquest conte ens fa adonar que el fet de tenir una discapacitat o dificultat no vol dir que aquell nen o nena no pugui fer el mateix que la resta, només que necessitarà unes adaptacions o una ajuda perquè pugui fer allò d'una manera més suportable i així se senti un més, que en definitiva, és el que és, un més del grup classe i de la societat. Tothom té unes qualitats que l'identifiquen com a persona, només hem de fer possible que les expressin i així ho vegi la resta de la gent.
Jo no sóc tutora aquest curs, imparteixo l'anglès des de 1r de primària fins a 6è, però trobo imprescindible saber detectar quins nens i nenes posseeixen alguna discapacitat o dificultat per tal de poder integrar-los al grup classe i poder-ne treure el millor d'ells i elles. La comunicació amb el/la tutor/a és fonamental i crec que algun dia em tocarà ser tutora d'un grup classe que serà heterogeni i amb molta diversitat que ens arribarà a enriquir a tots i a totes d'alguna manera.
Si jo fos tutora, m'agradaria molt treballar aquest conte amb els meus alumnes. Com?

Primer de tot i abans de visualitzar el conte els hi diria el títol del conte i els hi ensenyaria la portada. Deixaria que ells mateixos fessin les seves deduccions de sobre què aniria el conte i aniria reconduint la situació fins que arribessin al tema en concret. Un cop arribats a aquí visualitzaríem i llegiríem el conte.
Com he dit abans aquest conté té una metàfora que els pot costar una mica de comprendre al principi, però mitjançant preguntes de comprensió després de visualitzar el conte i tornant-lo a reproduir i parant als punts claus, crec fermament que els alumnes acabarien entenent el sentit del conte.
A partir d’aquí, depenent de les preguntes i dubtes sorgits, crearia una situació en la que algun alumne es trobés amb alguna dificultat per realitzar alguna cosa. Per exemple, una cosa tan senzilla com intentar llegir una frase amb les meves ulleres per tal que veiés les lletres borroses. S’adonaria que si ell o ella no hi veiés bé i ningú li comprés unes ulleres amb la seva graduació, no podria llegir, per tant, no podria valdre’s per si sol o sola.
És un exemple molt simple però per començar i comprendre el sentit de la metàfora del conte estaria prou bé. Les preguntes que vindrien després, que a l’hora servirien per reconduir la situació i veure exactament el sentit de la cassoleta del Lorenzo quin és, ens donaria peu a realitzar una altra activitat.
És una activitat que he recordat de quan jo estava a primària i fèiem l’hora setmanal de tutoria. He relacionat aquesta activitat amb el conte perquè crec que es poden complementar.
L’activitat és la següent: cada nen i nena tindria dos trossets de paper, en un escriurien alguna dificultat o cosa negativa que tenen i en l’altre una qualitat positiva. Després cada un llegiria en veu alta els dos paperets i al final de tot en trauríem unes conclusions. Segurament, la majoria d’ells no s’haurien adonat fins en aquell moment d’aquella qualitat positiva o negativa d’alguns dels seus companys i això faria que, per una banda, fomentéssim entre tots les qualitats positives de cadascú i per altra banda, faríem que aquella qualitat negativa que es creuen que posseeixen, la poguéssim transformar en positiva amb les ajudes necessàries no només de la mestra sinó de tots els companys i companyes.
Tots i totes som persones amb unes determinacions diferents però alhora iguals. Jo puc dibuixar molt bé però pintar fatal i el meu company pot pintar molt bé i dibuixar malament. Puc aprofitar per complementar aquestes dues qualitats i fer que en ves de veure que jo pinto malament i ell dibuixa malament, poguem fer un treball conjunt i agafats de la mà per tal que allò surti bé i la gent ho vegi com a tal.

És veritat que hi ha vegades que amb els nens que tenen dificultats o alguna discapacitat se’ls deixa de banda perquè es creu que ells o elles això o allò no ho poden fer. Si nosaltres no els hi donem les eines pertinents ni creiem en ells està clar que no ho podran fer. Només necessiten agafar-se de la teva mà i que els hi donis una empenteta.