LES EMOCIONS EN LA GESTIÓ DE CONFLICTES

DESCRIPCIÓ DEL CAS
Aquest és un cas que es dóna molt sovint a l'hora del pati. Quan surto i observo els i les alumnes durant la seva estona d'esbarjo ho he pogut contemplar diverses vegades.
El pati és petit, el comparteixen CM i CS i està dividit en 3 parts. Normalment a la part de baix de tot, on hi ha dues porteries es juga, depenent del dia de la setmana, a futbol, mataconills, etc. A la part del mig s’hi acostumen a posar els que volen jugar amb la corda, bàdminton, llegir, etc. I a la part de dalt de tot estem els/les mestres vigilant i esmorzant.
Concretament he pogut observar que hi ha hagut ocasions que volien jugar amb la corda però no es posaven d’acord si saltar la corda, jugar al rellotge, etc. La situació s’acostuma a donar en dos grupets petits (5-6 alumnes per grup). I el que acostuma a passar és que s’enfaden perquè no arriben a un acord i sempre “guanyen” els mateixos i l’altre grupet de 5-6 alumnes marxen a jugar a una altra cosa.
Fins ara sempre hem intervingut i els hem fet reflexionar, però a vegades amb això no n’hi ha prou i s’ha parlat de buscar alguna estratègia/activitat/situacions en les que poguem resoldre aquest conflicte d’una vegada per totes.

ESTRATÈGIES A NIVELL INDIVIDUAL PER A RESOLDRE EL CAS (autoanàlisi)
Primer de tot es tracta de buscar una hora en la que poguem reunir-nos amb els alumnes i treballar el cas.
Es tracta de treballar l’empatia mitjançant una activitat en la que els alumnes assumeixen diferents rols perquè sentin el que senten els demès treballant el conflicte fent dinàmica de grup.

ESTRATÈGIES APORTADES PELS COMPANYS DEL CURS O DEL CENTRE, EXPERIÈNCIES D’ALTRES O FONTS TEÒRIQUES (contrast)
A la pàgina web d’xtec he trobat diferents activitats per treballar aquest conflicte.
M’he centrat en una d’elles i l’he adaptat al conflicte que tenim a l’escola.
Amb el mateix cas real, es faran dos grups. Es farà la pregunta, que donat el conflicte què farien i sel’s hi oferirà dues respostes. Cadascú contestarà la pregunta, triarà entre dues respostes i, per tant, cada grup tractarà el conflicte d’una manera diferent.
La resposta A és la següent: Recuperar la calma abans d’enfrontar-t’hi i anar a parlar amb ells/es.
La resposta B és la següent: Esteu molt enfadats i aneu a parlar amb ells ja!
El grup A treballarà mitjançant una pluja d’idees la necessitat de recuperar la calma com a un pas en el procés de resolució de conflictes. També averiguaran diferents maneres de recuperar la calma.
En la pluja d’idees, primer cadascú pensa individualment en allò que ens ajuda a calmar-nos quan estem enfadats i després es fa la posada en comú. Seguidament han d’escollir entre alguna de les coses que hagi sortit a la puja d’idees i que sigui viable fer un crit que duri més de 30 segons, córrer durant dos minuts, respirar a fons durant un minut, etc. Després d’això hauran de fer allò que han escollit que els farà recuperar la calma.
Per últim farem una sèrie de preguntes per saber com s’han sentit després de l’exercici, com se senten quan estan enfadats, si pensen que els pot servir fer alguna d’aquestes coses per calmar l’enrabiada i en treurem unes conclusions.
Han de ser capaços de un cop s’han calmat i ja es pot dialogar, no deixar el tema de banda i solucionar-ho perquè sinó reapareixerà més endavant.
El grup B treballarà el valor de la importància d’una comunicació amb condicions i la necessitat de calmar-se abans de dialogar i de saber escoltar i comunicar-se adequadament. Ho faran a través d’una activitat amb cartells per a indicar accions a fer al públic.
Es demana a un voluntari/a perquè expliqui a la resta del grup, asseguts davant seu, alguna cosa que li preocupi personalment. L’objectiu de la persona és explicar-ho perquè l’escoltin. L’objectiu del públic és escoltar seguint les indicacions que el cap els donarà a través de cartells que passaran per darrera de la persona que parla sense que aquesta se n’adoni.
Els cartells poden contenir les següents indicacions: No us creieu res del que diu; Penseu en què fareu el diumenge; No us convenç el que diu, no n’hi ha per tant...; Repasseu mentalment la vostra melodia preferida; Averigueu l’hora que és; Escriviu una nota per algun company i passeu-li discretament; etc.
Un observador anotarà les reaccions de qui parla davant les actituds del públic.
Ja per acabar, es farà una posada en comú i es preguntarà a l’alumnat com s’ha sentit la persona que parlava (al principi, al final i què ho ha originat), com s’ha sentit el públic, com escoltem quan estem enfadats, com parlem, com afecta això a l’altra persona, quina importància té escoltar d’una manera o d’una altra i al parlar.
En acabar els dos grups es reuneixen en plenari per explicar-se l’activitat i les conclusions a les que han arribat un i altre i debatre sobre propostes d’acció al respecte.

PROPOSTA DEFINITIVA D’ESTRATÈGIES QUE HEU FET SERVIR (O FARIEU SERVIR) FINALMENT PER A RESOLDRE AQUEST CAS (redescripció)
Un cop arribats al punt de la posada en comú dels dos grups ja és l’hora de debatre propostes d’acció al conflicte que volem resoldre.
Aquestes dues activitats que han fet els ha d’haver fet adonar de com es poden arribar a sentir si es posen al lloc de l’altre. Recordem que el conflicte estava en que dos grupets a l’hora del pati discutien perquè no arribaven a un acord sobre quin joc jugar amb la corda i sempre hi havia el mateix grup que cedia i marxava a jugar a un altre lloc.
Es tractaria d’arribar a un acord entre tots, ja que sempre hi ha el i la que s’afegeix a jugar amb la corda. Depenent de les propostes que sorgissin reconduiríem la situació fins a decidir que poden combinar els 5 dies que té la setmana i conseqüentment els 5 patis que han de compartir i fer una llista dels diferents jocs que es poden fer amb la corda i estipular un dia, un joc diferent perquè tothom pugui jugar, ningú s’enfadi i es pugui jugar a tot tipus de jocs amb la corda.